LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
El conflicte forma part de les relacions humanes,
interaccionem amb altres persones amb interessos i necessitats contraposades. A
més, per molt que l’evitem no desapareix, segueix el seu curs, fent-se cada
vegada més gran.
És important contemplar el conflicte des d’una perspectiva positiva. Són una
oportunitat educativa per a aprendre a analitzar-los i enfrontar-los de forma
constructiva, resoldre’l per sí mateixos els farà sentir bé i serà un
aprenentatge per a resoldre’n altres en el futur.
El conflicte no és una situació puntual sinó un procés:
- Primera fase: s’origina per les necessitats (biològiques, ideològiques...).
- Segona fase: quan les necessitats d’una part xoquen amb les de l’altra i les convertim en antagòniques, sorgeix el conflicte. El no enfrontar-lo o resoldre’l, començarà la dinàmica de conflicte i s’aniran afegint elements: desconfiança, incomunicacions, temors, malentesos, etc.
- Tercera fase: En un moment donat, tot esclata en el que s’anomena la crisis, que acostuma a tenir una manifestació violenta. Aquest és el pitjor moment per afrontar els conflictes.
Hi ha cinc grans actituds davant el conflicte. Descobrir
les pròpies i les dels altres serà un treball previ important a fer en
resolució de conflictes.
- Competició (guanyo- perds): Perseguir els objectius personals a costa dels altres, sense detenir-se a pensar en els altres.
- Acomodació (perdo- guanyes): Cedir als punts de vista dels altres renunciant als propis.
- Evasió (perdo- perds): No afrontar els problemes, s’eviten o s’aplacen, sense tenir en compte a un mateix ni als altres.
- Cooperació (guanyo- guanyes): recerca d’un objectiu comú, generant alternatives comunes que satisfacin a les dues parts.
- Negociació: recerca d’un acord, normalment basada en el pacte i en la renuncia parcial al interès de l’individu. La solució satisfà parcialment a les dues parts.
INTERVENCIÓ:
No s’ha d’esperar a que esclatin els conflictes, cal
treballar-los en els seus primers estadis i fins i tot abans que es produeixin.
Per aprendre, en clima més calmat, a analitzar-los i desenvolupar idees
creatives de resolució de conflictes amb l’alumnat, que permetin afrontar-los
millor quan sorgeixin. Aprendre a aturar-se, analitzar-los i respondre de forma
constructiva serà la principal tasca de l’educació en el conflicte.
Tres nivells consecutius de treballar el conflicte:
PROVENCIÓ:
Procés d’intervenció abans de la crisi que condueix una
explicació adequada del conflicte, un coneixement dels canvis necessaris per eliminar
les causes i promou un clima d’aula adequat que afavoreix unes relacions
cooperatives que disminueixin el risc de nous esclats, aprenent a tractar i
solucionar les contradiccions abans de que arribin a convertir-se en
antagonismes.
Aquesta intervenció treballa de forma planificada i
sistemàtica una sèrie d’habilitats i estratègies que els permeten afrontar
millor els conflictes futurs. L’ordre de treball d’aquestes habilitats seria:
- Crear grup en un ambient d’apreci i confiança: tècniques i jocs de presentació i coneixement del grup per a la cohesió, dinàmiques de confiança en ells mateixos i amb els altres i treball de l’autoestima i l’afecte als altres.
- Afavorir la comunicació: jocs i dinàmiques per desenvolupar una comunicació efectiva, a través del diàleg, el llenguatge precís i l’escolta activa i empàtica. Treball dels diferents canals de comunicació i les diferents interpretacions.
- Presa de decisions per consens: estimular les assemblees d’aula i els espais on l’alumnat té la paraula, on tothom té l’oportunitat d’expressar-se i se’l té en compte, donant cada vegada majors responsabilitats.
- Cooperació: tècniques que permetin interioritzar que la diferència és un valor i una font d’enriquiment mutu, descobrir els valors dels altres. Jocs, esports i aprenentatges cooperatius en comptes de competitius, per establir relacions cooperatives que ensenyin a afrontar els conflictes entre totes les parts, descobrint totes les percepcions i cap a un objectiu comú.
ANÀLISI I NEGOCIACIÓ:
Treballar la provenció no significa que alguns conflictes
segueixin endavant. Per això és important aprendre a analitzar, a negociar i a buscar
solucions mútuament satisfactòries que permetin a l’alumnat aprendre a resoldre
per ells mateixos els seus conflictes.
Primer de tot cal aprendre a separar es tres aspectes
presents en el conflicte: persones involucrades, procés (forma d’afrontar-lo) i
el problema (necessitats o interessos antagònics). De forma recurrent, es
personalitza els conflictes atacant a la persona més que al problema. Aspectes a
treballar amb cada part:
La persona, cal aprendre a veure-la com aquella
amb qui podem col·laborar per resoldre el problema:
- Totes les parts han d’expressar la seva percepció i escoltar l’altra, per exemple, escribint, narrant, jocs de rol...
- Reconèixer i acceptar les emocions intenses i buscar espais per treure l’enuig sense estar amb l’altra persona.
- Les parts han de sentir que la seva imatge no sortirà perjudicada.
- És important reequilibrar el poder si el desequilibri és molt gran, aprenent a treure poder a qui està a dalt i ensenyant a prendre poder al que està a baix.
El procés ha de permetre expressar-se a les dues
parts i a trobar solucions que els dos puguin acceptar:
- Aprendre a controlar les dinàmiques destructives de comunicació (acusacions...) sobre l’altre, per parlar sobre nosaltres mateixos, els nostres sentiments i informant sobre què ens ha afectat.
- Analitzar els processos seguits fins el moment per aprendre dels errors i els encerts. Fer un mapa d’anàlisi del conflicte, com per exemple:
|
- Consensuar entre tots unes normes de com abordar els conflictes.
El problema, cal aprendre a diferenciar les postures
dels interessos o necessitats. Centrar-se en les necessitats, reconèixer-les,
jerarquitzar-les i expressar-les, i no tant les postures. Així el ventall de
solucions serà més ampli, anirem a l’arrel del problema i es podran trobar
necessitats o interessos comuns a més dels antagònics. L’objectiu final és
descobrir quin és el problema o problemes que estan en el centre del conflicte.
Buscar solucions. Fomentar la
creativitat i la imaginació a l’hora de buscar solucions, i que puguin satisfer
les necessitats o interessos de les dues parts. Per això cal tenir presents
tots els recursos disponibles i separar la fase de generar solucions de la d’arribar
a un acord.
En la fase de generar solucions no s’ha de discutir ni
posar límits, sinó pensar quantes més coses millor, encara puguin semblar
irrealitzables. En la fase d’acord caldrà esforçar-se per sintetitzar les
propostes, veure quines són possibles, de quina manera i que complaguin a les
dues parts, per arribar a acords concrets, amb responsabilitats i formes de
verificar-los.
El recurs principal per a treballar tots els aspectes
mencionats són les tècniques de
visualització: jocs de rols, jocs de simulació, teatre, titelles, etc.
Aquestes tècniques permeten tenir en compte l’aspecte racional i emocional del
problema, allunyar-se a certa distància per veure les diferents percepcions i
entendre què sent, posar-se en el lloc de les altres persones, tenir una idea
més completa del conflicte, analitzar el conflicte més enllà de la seva
aparença, assajar solucions i desenvolupar la imaginació. És una metodologia
lúdica, participativa, cooperativa, que fomenta la reflexió i l’esperit crític.
MEDIACIÓ:
Tot i l’actual moda de la mediació, no s’hauria d’oblidar
que no és la única tècnica per abordar els conflictes i que no hauria de ser la
primera. És una tècnica per aquells casos que en el procés de resolució de
conflictes, les parts ja han esgotat les possibilitats de resoldre’l per ells
mateixos, o en els que la situació de violència o incomunicació impedeixen que
puguin fer-ho.
En aquests casos poden demanar la intervenció d’una
tercera persona que els ajudi a construir un procés just, restablint la
comunicació i creant el espai i el clima adequats. Aquesta persona s’anomena
mediadora i la decisió final sempre serà de les parts, no del mediador/a. En la
mediació la persona que realitza la mediació es preocupa fonamentalment del
procés i de la relació, ja que el contingut del conflicte i de l'acord és cosa
de les parts. És interessant treballar la formació dels mediadors i mediadores
entre l’alumnat i el professorat. La persona mediadora ha de ser neutral, no
prendre partit per una de les parts.
Fases del procés de mediació:
- Entrada: Primerament, les dues parts han d’acceptar la mediació. Després, el mediador ha de recopilar la informació sobre el conflicte, els punts a tractar i dissenyar una primera estratègia sobre la forma d’abordar-los que les parts han d’acceptar (generalment es fa per separat). A continuació, el mediador estableix les regles del procés de forma molt clara i han de ser acceptades, definint el seu paper, què es pot i no fer durant el procés i acordant on, quan i com es desenvoluparà el procés. Garantint un ambient agradable que doni confiança i seguretat.
- Explica’m: cada un explica la seva història, percepcions, emocions i sentiments. Es tracta que es descarreguin però sense agredir a l’altre. S’ha de paciència i molt temps. L’objectiu principal és l’escolta mútua, l’intercanvi d’informació, l’exteriorització dels sentiments i treure els punts d’acord i desacord. El mediador ha d’assegurar que les parts es comuniquen bé i s’entenen.
- Ubicar-nos: es tracta de construir la història conjunta, sense plantejar encara solucions. Arribar a un anàlisi comú que identifiqui en què consisteix el conflicte, el problemes d’arrel i definir els punts a tractar i solucionar, centrant-se en les necessitats o interessos.
- Arreglar: buscar i proposar solucions que satisfacin les necessitats de les dues parts. Les solucions han de partir de les parts, el mediador/a desenvolupa la creativitat i recull les propostes.
- L’acord: arribar a acords que complaguin ambdós parts i que siguin realistes. Qui media ha d’assegurar que les dues persones ho entenen igual i se senten satisfetes.
- Verificació i avaluació d’acords: incloure uns terminis per poder verificar els acords i els compromisos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario